La paraula grega moira (μοῖρα) significa literalment 'part' i per extensió la porció d'existència o destí de cada persona. Controlaven el metafòric fil de la vida de cada mortal des del naixement fins a la mort (i més enllà).
Un cop el seu nombre es va establir en tres, els noms i atributs de les Moires quedaren fixats:
Cloto (Κλωθώ, 'filadora') filava el bri de vida amb una filosa i un fus. El seu equivalent romà era Nona, originalment invocada en el novè mes de gestació.
Làquesis (Λάχεσις, 'la que tira a sorts') mesurava amb la seva vara la longitud del fil de la vida. El seu equivalent romà era Desena, anàloga a Nona.
Átropos (Ἄτροπος, inevitable, literalment 'que no gira'), era qui tallava el fil de la vida. Elegia la forma en que moria cada home, seccionant el bri amb les seues «detestables tisores» quan arribava l'hora. El seu equivalent romà era Mort i és a qui es refereix l'expressió "la Parca" en singular.
Ay si un día para mi mal
viene a buscarme la Parca
empujad al mar mi barca
con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.
Sens dubte la barca esmentada pel joglar de Poble Sec era de vela llatina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario