La vida no és més que una ombra errant jugador deficient 
Que apuntala i realça la seva hora a l'escenari
I després ja no s'escolta més. És un conte
relatat per un idiota , ple de soroll i fúria,
Sense cap significat
L'escriptor Augusto Monterroso en el seu article "Sobre la traducción de algunos títulos" qüestiona la traducció que se li ha fet al vers de Macbeth de Shakespeare que va ser pres per Faulkner per titular així la seua obra. Encara que al principi es va fer una traducció literal (Sound per so, El so i la fúria) després es va traduir per soroll. (El ruido y la furia en castellà).
Aquest títol s'ha utilitzat popularment per denominar una cosa enèrgica, forta, ferotge i s'ha relacionat així el títol amb el significat de l'obra. El que no s'ha tingut en compte és el significat que el mateix vers té en el soliloqui del drama de Shakespeare, el qual descriu la vida com un conte explicat per un idiota. El mateix Shakespeare ho diu: signifying nothing, mere words. Podríem dir que Faulkner sabia això ja que el primer bloc de la novel·la és narrada per Benjy, el germà retardat mental de 33 anys però amb la ment i el comportament d'un xiquet de 7. En aquesta primera part ja el mateix personatge i narrador ens explica o sintetitza tota la novel·la mitjançant impressions i diàlegs entretallats. És un estil fragmentat però els blocs següents van complementant i explicant la història fins que el lector troba un significat global.
Comprenem el significat de l'obra ara el de la vida...això si que és una altra història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario