Caspar David Friedrich (5 de setembre de 1774, Greifswald - Dresden, Imperi alemany, 7 de maig del 1840) fou un destacat paisatgista del moviment romàntic. Les majoria de les seues obres representen paisatges, i la natura sovint s'hi presenta amb un caràcter transcendent.
Friedrich no aspira a reproduir fidelment la natura. El seu objectiu és traduir en imatges pictòriques les seues pròpies experiències metafísiques. El significat de les seues obres es veu enriquit per freqüents referències a la mitologia alemanya. En els seus quadres, emfasitzà el desig humà de fondre's amb l'univers diví. L'artista arribà a aquesta conclusió, i així la seua primera gran obra fou Creu a la muntanya (1808), tema al qual tornaria una volta i una altra. Aquesta obra, igual que els seus altres paisatges, resta plena d'intenses representacions poètiques dels escenaris del nord d'Europa i la pintà en un estil deliberadament meticulós i formal.
Malgrat que basats en l'observació directa, els seus paisatges no aspiren a reproduir fidelment la natura, sinó a produir un efecte dramàtic i memorable. A pesar que les seves imatges són famoses per la seva contemplació melangiosa del món, la seva actitud davant el paisatge no sols representava el seu punt de vista personal, sinó que es tractava d'una moda de l'època.
Encara que semble estrany el romanticisme s'originà a Alemanya i va ser un moviment tant cultural com polític a les acaballes del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. També en la pintura
"Quot erat demonstrandum".
A C.D. Friedrich el vaig descobrir en un reportatge en una revista d'art. L'article es titulava "L'ull sense parpalls" perquè les persones que representa en els seus quadres estan d'esquena. Potser per això alhora que melangiosos solen ser una mica inquietants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario