EN EL PRINCIPI ERA LA PARAULA

  Quan comença una novel·la?. Sens dubte la creació d'una novel·la rarament s'inicia en el moment en que l'autor traça amb la ploma o tecleja les primeres paraules. La majoria efectua algun treball preliminar, encara que siga mentalment. Molts preparen el terreny amb cura durant setmanes o mesos, fent diagrames de l'argument, recopilant biografies de personatges, omplint un quadern d'idees , escenaris, situacións etc per tal d'utilitzar-los durant el procés de composició. Cada escriptor té el seu mètode de treball.

  Tanmateix per al lector la novel·la comença sempre amb la primera frase (que pot no ser, això és clar!, la primera frase que el nove·lista va escriure en la primera versió del text. I després la següent, i la següent... Quan acaba l'inici d'una novel·la és una pregunta difícil de contestar. És el primer paràgraf, les primeres poques pàgines o el primer capítol?. Siga quina fóra la definició que li donem, el començament d'una novel·la és un llindar que separa el món real que habitem del món que el novel·lista ha imaginat. Deuria doncs, com se sol dir, "arrossegar-nos".
 Al principi llegim un llibre a poc a poc i amb recel. Tenim molta informació nova que absorbir i recordar : els noms dels personatges, les relacions d'afinitat, amistoses o familiars, els detalls contextuals de temps i de llocs sense els quals la hostòria no pot seguir-se . Pagarà la pena tant d'esforç?.
 La majoria dels lectors estan disposats a concedir-li a l'autor el benefici del dubte almenys per unes poques pàgines abans de decidir tornar a creuar el llindar en sentit contrari. 
  
  Segons el meu parer hi ha primeres frases que ja t'arrosseguen a continuar. Dos exemples,  la més clàssica :  "Totes les famílies felices s'assemblen entre si , les desgraciades ho són cadascuna a la seua manera". 
 I la més curiosa:  Se una notte d'inverno un viaggiatore : "Està vosté a punt de començar a llegir la nova novel·la d'Italo Calvino, Si una nit d'hivern un viatger.