Fa uns 50 milions d'anys es va produir un període de gran uniformitat climàtica, durant el qual gran part de la Terra va gaudir d'un clima tropical. En el nostre país no sols hi havia gran varietat de palmeres sinó també magnòlies, ginkos, araucàries, xiprers dels pantans, sequoies entre d'altres espècies. Aquestos extensos paisatges tropicals aplegaren a la seua fi al principi de l'Era Quaternària , amb l'arribada de les glaciacions.
La vegetació es desplaçà, empesa pel fred polar, cap l'Equador.Les plantes es van haver d'adaptar per tal de suportar freds intensos. El refredament del clima va fer evolucionar gran quantitat d'arbres frondosos que per a sobreviure van haver de desprendre's de les fulles. En un clima fred existeixen moltes dificultats per a mantenir la prima làmina verda que són les fulles. És molt difícil evitar que es congelen. A més a més amb el sòl gelat no es pot bombejar aigua per a conservar-les llises. Per aquesta raó, els arbres de fulla ampla començaren a perdre les fulles en l'època més freda de l'any.
L'estratègia , que ja era coneguda per algunes coníferes, va ser assumida massivament per aquestos nous vinguts que estaven colonitzant la Terra. Així doncs, lenta però sense interrupció, la majoria de les diferents espècies d'arbres de les zones temperades anaren tenyint el seu fullatge amb l'arribada de la tardor , originant la simfonia de colors (rogencs, grocs, ocres, marrons...) que ens ofereix aquesta època de l'any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario