Els primers indicis que tenim del zero es remunten a la cultura sumèria a Mesopotàmia, fa uns 5000 anys. Allí, s'inseria una falca doble inclinada entre els símbols cuneïformes numèrics, que s'escrivien de forma que el valor depenguera de la posició, per tal d'indicar l'absència d'un nombre en un lloc (de la mateixa manera que quan escrivim 108, el 0 indica que no hi cap quantitat en la columna de les desenes).
El símbol va anar canviant amb el temps a mesura que la notació posicional, per a la qual el zero resultava crucial, accedí a l'Imperi babilònic i d'allí a l'Índia a través dels grecs ( en la cultura dels quals el zero només va aparéixer de manera tardana i ocasional; entre els romans ni tan sols hi ha cap rastre ).
Els comerciants àrabs portaren a l'oest el zero que havien trobat a l'Índia. Després de nombroses peripècies i gran oposició, es va adoptar el símbol que utilitzem i va florir el concepte, ja que el zero va assumir molt més que un significat posicional i ha exercit un paper transcendental en la nostra interpretació matemàtica del món.
El zero i el no-res guarden relació, però no són el mateix. El primer pertany a les matemàtiques i el segon és una noció filosòfica. Com sempre : qui no distingeix confon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario