Diumenge.13 hores.
Darrer dia de l'estiu.
Del congelador trac
una copa de còctel
que hi havia deixat
unes hores abans.
En ella aboque una mica de ginebra,
de l'alabarder de la torre de Londres,
una rodanxa de llima, de la contrada,
amb un escuradents punxe una oliva,
amb pinyol, no cal dir, i el pose dintre
a més a més un glaçó
i amb vermut Martini,
insubstituïble Bianco,
acabe d'omplir el recipient
que resta abellidor i gèlid.
Sense anar a la capital
ni seure a la Plaça gran
mentre fume un cigarret
(ningú no és perfecte,
Wilder ja ho declarà)
gaudisc, d'un excel·lent,
com no! relaxing drink.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
el plaer més dificil de transmetre es el de llegir. un plaer llegir-te, com sempre
ResponderEliminar