Avui he tornat a passar
(por el camino verde no)
pel carreró acostumat
amb eixida a la casa
de la vila i m'he aturat,
perquè m'ha fet gràcia
un solar molt menut
que fa cantonada.
Les parets mitjanceres
de les cases que l'envolten
pintades d'un groc indefinit,
no han conegut la plomada,
si saben que són els bonys.
Encercla l'espai una xarxa
de quadrats de fil d'aram.
Aquest lloc perdut
des de fa molts anys,
ha estat envaït del tot
per una planta ruderal.
Aquest matí totes les flors
havien desplegat els pètals
blancs ,rosats o amb estries,
d'acord amb l'enciclòpedia,
jo trobe que són malva
(els clàssics ja escrivien tractats
sobre la percepció dels colors).
Ara la corriola corre pels pous
pels camins i també pels solars.
Amb el seu nom popular
fa l'ullet a les "xicotetes"
de l'església arxiprestal.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario