AQUELLES MERAVELLOSES BAIES ROGES

"Negre com el dimoni,
 calent com l'infern,
 pur com un àngel,
 dolç com l'amor."
  
 Així va definir la cèlebre beguda estimulant Charles de Talleyrand (1754-1838), un prelat i diplomàtic francés a qui molts polítics veneren sense que haja pujat als altars.
  Existeixen diferents històries - algunes més aviat les hauríem d'anomenar llegendes- sobre l'origen del cafè. 
 Una de les quals, la més popular, és la d'un pastor de cabres iemenita. Una nit quan es trobava tenint cura dels animals va observar que aquestos en compte de pasturar plàcidament, com era natural en ells, saltaven amb gran excitació prop d'un arbust on creixien una quantitat de menudes baies d'un color roig brillant. Així mateix el pastor decidí provar-les i no havia passat molta estona quan ell també saltava .
 La notícia d'allò que li havia succeït es va estendre ràpidament fins arribar a un monestir local , a on l'immam se les passava de tots els colors per a mantenir desperts els dervixos durant la pregària i la vigília nocturna.
 L'immam pensà que no estaria malament provar aquelles baies exòtiques i així ho va fer. El resultat fou meravellós : tots aconseguiren mantenir-se ben desperts per a les oracions i amb les facultats intactes o fins i tot intensificades.
 Noves d'aquest notable descobriment viatjaren de monestir en monestir des del Iemen, a través de tot Aràbia, fins El Caire, Medina i La Meca.
 Una altra història parlà d'Ali bin Omar Al Shadhilly. Es conta que arran d'haver estat acusat de mala conducta amb la filla del rei fou desterrat a les muntanyes amb alguns dels seus criats. Allí, per mancança d'altra cosa per a beure, bolliren algunes baies de cafè amb aigua. Molts dels habitants dels pobles pròxims sofrien en aquell temps de picors epidèrmics i Ali va aconseguir guarir-los amb la cocció. Com resultat va obtenir el perdó i se li va permetre tornar a casa on, sens dubte, continuaria fent cafè.

To be continued...