ESTÚPIDS SENSE FRONTERES

El francés Antoine Laurent de Lavoisier és considerat com el vertader creador de la química com a ciència per haver definit la matèria per la seua propietat de ser pesada, per haver introduït l'ús sistemàtic de la balança, al perfeccionament de la qual dedicà especial atenció i per haver formulat les lleis de la conservació de la massa. Així mateix realitzà la síntesi de l'aigua i enuncià el mecanisme d'oxidació dels metalls en contacte amb l'aire. Va ser també el primer que va intuir la importància de la química aplicada a la biologia i demostrà que la calor animal resulta de la combustió del carboni i l'hidrogen continguts en la matèria orgànica. Tanmateix tots aquestos treballs no impediren que Lavoisier fóra guillotinat el 8 de maig de 1794.
 Lavoisier a més de ser un gran científic va tenir una gran vocació política i ella va ser la causa de la seua pèrdua. Per al tribunal que el va jutjar no era un gran químic sinó l'arrendatari general número 5, és a dir recaptador d'impostos. L'odi contra els arrendataris generals era sentit tan vivament pels francesos  que va haver pocs dubtes sobre la condemna. Va estar detingut durant cinc mesos i ningú, o quasi ningú, va voler firmar una carta sol.licitant l'indult. 
 I malgrat que, segons l'opinió geralitzada, demanà qua s'ajornara quinze dies l'execució per a poder acabar un treball que estava realitzant sobre la fisiologia de la respiració humana, va ser executat puntualment .
 Fou aleshores quan algú va pronunciar la imbecilitat legendària : "La República no té necessitat de químics", segons uns, o de savis, segons altres. 
 Ara no arriben a tant, es conformen en tallar-los les subvencions.