Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

miércoles, 11 de septiembre de 2013

MAI DE LA VIDA


 Eugène Rohuer va ser ministre francés i president del Senat en temps de Napoleó III. Va dur endavant una política cega sense cap contacte amb la realitat. Es mostrà partidari de desembarcar en Civitavecchia nous regiments gals perquè ajudaren les tropes pontifícies contra Garibaldi que marxava sobre Roma. El fet va suscitar una turbulenta discussió  en el Cos Legislatiu i el 5 de desembre de 1867 Rohuer pronuncià un retòric discurs defensant la intervenció de França en defensa del Estats Pontificis. Aquest discurs acabava amb el següent paràgraf : "Doncs bé , nosaltres declarem en nom del govern francés : Itàlia no prendrà Roma. Mai, mai, mai".
 Com és natural, aquestes paraules van exasperar els italians :  "Els farem empassar-se el seu mai" va declarar Víctor Manuel.
I va ser aleshores quan l'emperador, prudent i sagaç, va comprendre la temeritat del ministre i l'avisà "En política mai es deu dir mai". Napoleó sabia el que deia. Menys de tretze anys després esclatava la guerra franco-prussiana i es veia obligat a retirar les tropes de terres italianes. En juliol de 1871 els italians prenien Roma.

 Es bastant curiós que aquesta frase la pronunciara un general espanyol, també al Parlament. Expulsada Isabel II del tron, els espanyols buscàvem rei. Com és ben sabut s'especularen amb diferents candidatures i fins i tot es parlà de la restauració dels Borbons en la figura del príncep Alfons. El general Prim que era l'arbitre polític en aquell moment , front aquesta insinuació va declarar : "La Restauració de don Alfons  mai, mai, mai".
 El 16 de novembre del mateix any les Corts elegien Amadeu de Saboia com rei d'Espanya. El 27 de novembre era assassinat Prim i el de Saboia va durar molt poc en el tron que el general li havia regalat.
  Vingué la primera República i va caure amb el pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874: la Restauració en la persona d'Alfons XII ja era un fet i el 14 de gener de 1875 entrava triomfalment com rei un Borbó, en aquell Madrid que havia escoltat els tres "mai".   
  

No hay comentarios:

Publicar un comentario