La forma com el cafè va arribar al Carib i, des d'allí a Sudamèrica és tota un història de valor i d'heroisme.
En l'any 1715, Lluís XIV (el rei Sol), que era un apassionat del cafè, demanà als holandesos, que li devien un favor, que li procuraren un arbre de cafè de Java per al Jardí Botànic de París. Un hivernacle especial va ser construït i la planta, amb penes i treballs, va florir i donà els seus fruits.
Un cavaller francés, Gabriel Mathiew de Clieu, decidí portar un plançó a través de l'Atlàntic a la colònia francesa de La Martinica , amb la intenció d'iniciar allí plantacions de cafè. No obstant la sol·licitud d'un plançó fou denegada però, mitjançant un subterfugi, se les va arreglar per aconseguir-ne un i va emprendre la travessia. Aquell va ser , des de tots els punts de vista, un viatge espantós. Des d'un viatger molest, tant que arrancà una branca a l'arbret, fins tempestes i atacs de pirates . Tanmateix de Clieu va continuar tenint cura de la seua preciosa planta, tant que va compartir la ració d'aigua amb ella. Al capdavall tot es calmà i va arribar a La Martinica el 1720. Plantà allí l'arbret i 50 anys més tard hi havia quasi 19 mil arbustos creixent a l'illa.
Tal vegada la més romàntica de les històries al voltant del cafè és la que el relaciona amb el Brasil.
En assabentar-se de l'èxit dels cafetars en les colònies franceses, l'emperador del Brasil va voler plantar-los en el seu país, però els francesos, protegint els seus interessos, no van permetre que s'exportaren ni plantes ni llavors.
Tanmateix l'emperador, bastant astut, va enviar un emissari ben plantat, Francisco de Melho Palheta, a la Guinea francesa per tal de persuadir-los de què li deixaren emportar-se algunes plantes.
La sol·licitud de Francisco de Melho hauria fracassat sense el seu encant personal i els dolços esguards dirigits a l'esposa del governador. Aquesta, abans que l'emissari embarcara cap al seu país li va enviar un gran ram de flors, dintre del qual hi havia amagada una menuda planta de cafè.
Així s'originà l'imperi més gran d'aquesta beguda estimulant!
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario