Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

jueves, 26 de septiembre de 2013

AQUELLES MERAVELOSES BAIES ROGES III

 Donat que beure cafè aguditza i estimula els sentits, els salons de cafè han estat sempre lloc de reunió per a intel·lectuals, poetes, escriptors i artistes. Els turcs denominaven aquestos salons "escoles de savis" mentre que a l'Anglaterra del segle XVII es van arribar a conéixer com les "universitats del penic" ja que açò és el que costava entrar-hi.
Malgrat que el cafè va produir un gran impacte inicial a Gran Bretanya, el primer saló de cafè d'Europa es va obrir a Oxford a 1650) és l'únic país del vell continent on la tradició de la cafeteria i saló de cafè no ha aconseguit arribar fins cap grau d'importància real, a pesar del breu resorgiment dels anys 50 del segle passat. 
 Una de les raons és que els salons de cafè que havien tingut els inicis en temps d'Oliver Cromwell, començaren a canviar de caràcter, venent tant alcohol com cafè i tornant-se així menys atractius. Una altra , la més important, és que en aquell temps cap de les colònies britàniques conreava cafè i aquest constituïa , per tant, una cara importació per mitjà dels holandesos i francesos. També la fundació de l'East Indian Company va fer que el govern es preocupara més d'afavorir el comerç del té i descoratjar l'ús del cafè.
 I la pregunta és ¿ com els Estats Units d'Amèrica , abans colònies britàniques, beuen més cafè, aigualit  això sí, que té? La solució demà...  

No hay comentarios:

Publicar un comentario