El cafè es conreava al Iemen en el segle VI però no va ser fins el XIII quan els grans començaren a torrar-se i preparar amb ells alguna cosa semblant a la beguda que avui coneixem.
La primera casa de cafè es va obrir a La Meca a finals del segle XV i el cafè és va fer tan popular que passà a ocupar el lloc del prohibit alcohol.
No resulta difícil entendre que els àrabs es mostraren reticents a renunciar al seu monopoli. Van prohibir que fóra exportat un sol gra d'Aràbia que no haguera estat, abans, cogut o torrat, amb la qual cosa, naturalment, quedava estèril. No obstant quan algú s'obstina...i un hindú, Baba Budan, amagà set llavors en el seu cos subjectes entre la vestimenta, passà la frontera amb elles i les va plantar en la seua terra, al sud de l'Índia. D'entre la descendència d'aquelles set llavors els holandesos iniciaren les seues plantacions a Java, que durant molts anys foren unes de les més importants del món.
El primer cafè va arribar a Europa - a Itàlia- a començaments del segle XVII. En un principi va ser rebut amb sentiments oposats, ja que moltes persones temien que el dimoni, arran d'haver prohibit als musulmans beure vi per ser usat aquest en la comunió, els havia donat el cafè com a substitut. (És clar que en aquell temps no existia la correcció política).
Alguns dels sacerdots que ja s'havien convertit en entusiates del cafè van apel·lar al Papa per tal que donara el seu veredicte.
El Pontífex , en provar-lo, va declarar: " Vaja!, aquesta beguda satànica és tan deliciosa que, sens dubte, seria una llàstima deixar que els infidels gaudisquen del seu ús exclusiu. Enganyarem el dimoni batejant-la". El que va procedir a fer, i d'aquesta manera va aconseguir que els cristians no pecaren quan la bevien.
Des d'Itàlia, el cafè es va estendre fins França i Holanda i després fins Anglaterra i a les darreries del segle XVII, ja s'havien fundat establiments i salons de cafè en totes les ciutats europees.
Al següent capítol l'explicació de com Gran Bretanya es va inclinar per una altra beguda...
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario