TOT EN FAMÍLIA

Les pinacoteques descobreixen de vegades la misèria humana amagada darrere dels rics vestits amb els que els monarques s'abillen quan posen per a la posteritat.
 Als membres de la família Habsburg-Aústria se'ls distingeix per la mandíbula prognàtica amb el llavi inferior gros i caigut i el superior retret. Aquestes deformitats, i altres tares mentals menys visibles, com el caràcter obsesiu, les idees fixes, la tossuderia i, en els graus més patològics, la follia, són el trist fruit de la reiterada endogàmia de les cases reials en les que, generació rere generació, es casaven cosins amb cosines, oncles amb nebodes i nebots amb ties.

 Carles V, nét dels Reis Catòlics s'assemblava més al pare, Felip el Bell. Era una mica pèl-roig i la mandíbula inferior era de tal calibre que no podia encaixar-la quan mastegava.
 Carles es deixà barba per a dissimular el defecte i els pintors de cambra es van esforçar en mitigar-lo en els quadres a l'oli.  Malgrat açò n'hi ha prou amb una ullada a qualsevol desl retrats de Tiziano per tal de detectar l'avantatjada mandíbula.
 Els cortesans, aduladors com cal , es deixaren barba també, s'aficionaren a la cervesa i procuraren entendre el parlar papissot i quasi inintel·ligible de l'emperador.
 El curiós de la tara prognàtica és que també es va transmetre als Borbons, deguts als seus enllaços anteriors i posteriors amb els Aústries. Ací cal recordar el prognatisme d'Alfons XIII, fill d'una Habsburg i d'un Borbó.  
 Si tots tenim un passat , les monarquies tenen al damunt el pes de la història, sense oblidar el present, és clar.