EL PES DE LA PORPRA

 La porpra no és d'origen vegetal. L'arrel és grec (Porphyros). Els turcs la van portar als Balcans amb el nom de "grimiz". El seu color roig violaci es confon a sovint amb el carmí fi del color escarlata.  Sembla ser que la confusió començà en temps de Pau II, quan l'Església determinà que els cardenals portaren roba escarlata, rebent per aquest motiu el nom de purpurats.
 Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". 
 El mot cardenal, manllevat del títol que des del regnat de Teodosi I el Gran (347-395) rebien determinats alts madataris de l'Imperi romà, prové del llatí cardo, -inis, que vol dir eix o frontissa, cosa que defineix amb exactitud el seu paper central i de gran rellevància dins de l'Església. 
 Antigament, la sotana dels cardenals estava totalment feta de seda diluïda, amb una cua que podia fixar-se a la part posterior de la sotana. Aquesta cua va ser abolida pel motu proprio "Valde solliciti" de Pius XII, amb efectes d'1 de gener de 1953.  
  Com la cua era prou llarga quan un tema era feixuc a més d'enrevessat els italians el denominaven com bucato di cardinale, és a dir com la bugada d'un cardenal ja que costava molt rentar-li la roba al purpurat. 
 En el nostre país s'ha fet una mala traducció perquè un menjar exquisit no és "bocato di cardinale" sinó "boccone di prete" tanmateix  si que tenim en aquestos anys moltes bugades per a llavar, tan feixugues i complicades com la cua dels cardenals d'abans.