LA FI TAMBÉ TÉ UN PRINCIPI

 La història d'Europa comença a la Xina.
 En aquest remot i desconegut país s'havia constituït un imperi que , com aquell Romà en Occident, i aproximadament en els mateixos segles, havia unificat l'Orient; i després decaient, s'havia trobat exposat a la mateixa trampa : la dels bàrbars a l'aguait en les seues fronteres. L'única diferència era : que sobre Roma l'amenaça venia des de l'Est; sobre la Xina, de l'Oest.
 Contra aquestos nòmades i salvatges poblacions que vagaven des del Don a la Mongòlia en les estepes de l'Àsia central, els emperadors xinesos havien erigit la "gran muralla", així com els romans havien erigit els limes. Tanmateix les muralles se sostenen fins que a defensar-les es troba un exèrcit vàlid,elles soles serveixen a ben poc.  Cap a la fi del segle III, l'exèrcit xinés semblava el francés de 1940, i la gran muralla no fou cap obstacle per als cavallers mongols que van irrompre en el país sense dificultat. 
 Els historiadors xinesos denominaren Jong-Nu aquestos indisciplinats i temeraris saquejadors que ho van destruir tot sense construir res fins que van ser expulsats per altres bàrbars. Aquestos es coneixien com Xuan-Xuan, que a poc a poc reunificaren la Xina i rebutjaren més enllà  de la muralla els invasors.
 Per als Jong-Nu, condemnats al nomadisme pel fet de no tenir cap noció d'agricultura no hi havia una altra elecció que tornar a intentar a l'Oest l'empresa fracassada a l'Est.
Grans muralles que superar no n'hi havia i molt menys exèrcits que combatre. Des de la Mongòlia, el seu bressol, fins a l'Elba i el Danubi,  s'estenien només estepes i planures, habitades per disperses tribus germàniques de pastors. 
  Cap a la meitat del segle IV el gran allau començà. Un allau, de què els romans no eren conscients i que significaria el principi de la fi del seu Imperi.