Fa més de tres milions i mig d'anys,
un bri d'herba en temps geològic ,
tres homínids, dos adults i un nen,
deixaren les seues petges
al bressol de la humanitat.
Poc després del seu pas,
un volcà entrà en erupció
una capa de fina cendra les tapà
una pluja suau cimentà la coberta
convertint-les en tova per al futur
el sol assecà el terreny endurint-lo
i noves erupcions volcàniques
dipositaren noves capes de cendra
que preservaren les empremtes.
En 1978 un equip de paleontropòlegs
les van descobrir a Laetoli, Tanzània.
La importància d'aquestes petjades
consisteix en què forma i distància
evidencien una locomoció bípeda :
el dit gros es troba alineat amb la resta
i no separat com els dels altres primats
A més a més el relleu intern denota
una dinàmica del pas
i una transmissió del pes
molt similar a la nostra :
el taló apareix marcat
i es pot distingir un arc
longitudinal idèntic
al dels moderns humans.
Ai! evangelista Joan
com et vares enganyar
al principi no fou
la paraula
al principi,
en realitat,
fou el peu!
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario