L'ORIGEN D'UN ADJECTIU

 Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 - Santa Helena, 1821) fou un militar i home d'estat francès.
Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També mentre que va ser Emperador dels Francesos va ser coprincep d'Andorra.
 Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. 
  Nicolàs Chauvin era un soldat d'aquest exèrcit que va patir 17 ferides en les diferents campanyes, "totes de front" com deia amb orgull: va perdre tres dits, quedà amb el rostre totalment mutilat i va obtenir 200 francs de pensió del magnànim Bonaparte. Tal va ser la popularitat d'aquest personatge que, en l'exèrcit francés es denominà "chauvin" el soldat abnegat i patriota i, quan s'elaborà la llegenda napoleònica, el Chauvin, rondinaire i heroic, va arribar a ser com un símbol. D'ací procedeix el "chauvinisme" que , en principi significà entusiasme per les guerres de l'Imperi i després passà, ja avançat el segle XIX , a qualificar el nacionalisme exacerbat.