"Si ignores el nom de les coses, desapareix també el que saps sobre elles ".  Aquestes paraules pertanyen a Carl von Linné, un dels més grans naturalistes del món que fou molt popular al segle XIX i avui en dia roman injustament oblidat fora de Suècia. Va nàixer en 1707, fill d'un pastor del sud del seu país. Estudià Medicina a les universitats de Lund i Upsala i en 1732 realitzà una audaç exploració per Lapònia. Pocs anys després partia, estudiant indigent, cap a Holanda per tal d'obtenir un títol acadèmic a preu reduït; durant el tres anys següents el seu talent cridà l'atenció general i publicà diferents llibres. Torna a Suècia i el 1741 va ser nomenat catedràtic de Medicina i Botànica de la Universitat d'Upsala  fins la seu mort el 1778.
"Deus creavit; Linnaeus disposuit" : "Déu creà,; Linné posà ordre". Linné creia sense cap dubte que era l'instrument elegit per Déu per a posar fi al caos que imperava en la nomenclatura dels animals, vegetals i fins i tot dels minerals. 
  L'obra fundacional de la taxonomia es publicaria davall el títol de Systema Naturae. Malgrat que l'organització de Linné era ferma, l'expansió del coneixement ha originat una propagació del nombre de nivells jeràrquics, incrementant els requeriments administratius de la nomenclatura tot i que es continua utilitzant.  És l'únic sistema de classificació bàsica que compta amb l'aprovació científica universal.
 Un dia passejant pel camp amb el meu pare, en comentar-li la varietat i profusió dels noms de les plantes fins i tot en pobles veïns, em contestà : "Si et saps el nom en llatí no tens pèrdua". Era el seu homenatge al naturalista suec.