Les Eòlies són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina. Estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2000.
Només en una d'aquestes el volcà, de 924 metres d'altitud, es manté encara actiu. L'última erupció fou en febrer de 2007.
L'illa ha estat habitada des de l'antiguitat més remota i la seva economia s'ha basat en la producció agrícola de vinya i oliveres i la pesca. Al segle XIX arribà a tenir una població de 4.000 habitants
L'empitjorament de les condicions econòmiques i les importants erupcions des anys 30 del segle XX comportaren que bona part dels habitants emigraren , sobretot a Amèrica i Austràlia.
Els habitants actuals de l'illa són 400, tot i que a l'estiu la població pot arribar als 4.000. Els principals nuclis habitats que queden són San Vincenzo i Ginostra, que no estan comunicats per terra a causa de l'activitat volcànica contínua i només s'hi pot arribar per mar.
A més a més és una illa literària i cinematogràfica : Jules Verne la utilitzà en la seva novel·la Viatge al centre de la terra , fent que els protagonistes emergiren de la seua aventura subterrània justament pel seu volcà.
I en 1948 el cineasta Roberto Rossellini dirigí una pel·lícula, on per a poder escapar d'un camp de concentració , una dona desesperada accepta casar-se amb un pescador. Tanmateix lliurar-se d'una presó la porta a tancar-se en una altra ja que la vida en l'illa és també una condemna.
En l'època, potser influenciats per l'escàndol del romanç entre Bergman i Rossellini, ambdós casats, els crítics -en especial els americans- foren molt durs amb el film.
L'illa en qüestió és Stromboli, que s'assembla a una baldufa invertida - el nom procedeix de la paraula greca strombos que significa precisament baldufa, el joguet rotatori que els xiquets fan voltar vertiginosament. Com va fer girar Roberto la vida d'Ingrid Bergman , no com una bambola sinó com una trottola, és a dir com una trompa petaina.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario