84, CHARING CROSS ROAD

En octubre de 1949, Helene Hanff, una jove escriptora desconeguda , envia una carta des de Nova York a Marks & Co.,una llibreria de Londres especialitzada en llibres descatalogats.  Apassionada, maniàtica, extravagant i moltes vegades sense un cèntim , la senyoreta Hanff li reclama al llibreter Frank Doel volums gairebé introbables que calmaran la seua insaciable set de descobriments. 
 Ella irromp , des d'un edifici caduc i rogenc de Nova York, durant 20 anys en el 84 de Charing Cross Road londinenc  amb la seua ploma punyent.  És Frank Doel "l'única ciatura al món que em comprén " a satisfer els singulars desitjos d'una lletraferida que adora els grans assagistes del segle XVIII.
 Com a rerafons l'Amèrica i l'Anglaterra de la postguerra, el racionament , els ous en pols , la carn en llauna. Miss Hanff somnia durant anys visitar l'Anglaterra de la literatura i conéixer personalment l'exquisida "discreció britànica" de Frank Doel i la llibreria a la qual tant deu. Però Frank mor prematurament  i la llibreria tanca les portes el 1970.
 Helen Haff caminarà finalment pels carrers de Londres, només en ocasió  de l'edició d'aquestes cartes que representen la insòlita paràbola del culte als llibres.
 En 1987 s'estrenà "84, Charing Cross Road", una pel·lícula dirigida per David Hugh Jones, i basada en el llibre del mateix nom on Helene Hanff reprodueix la correspondència mantinguda amb Frank Doel. Aquest va ser interpretat per Anthony Hopkins i Anne Bancroft com Helen. 

 El film va ser produït pel seu marit Mel Brooks como regal pel vint-i-uné aniversari del seu matrimoni.
 El llibre és una menuda joia que no em cansaré de recomanar.