SOME LIKE IT HOT

 La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra. 
  Segons la meua opinió la comèdia modèlica en tota la història del seté art és la pel·lícula coneguda entre nosaltres com "Con faldas y a lo loco". Dirigida pel gran Billy Wilder el 1959 conta la història de dos músics , Jack Lemmon i Tony Curtis, que casualment han estat testimonis de la matança del dia de Sant Valentí i per açò  fugen de la màfia disfressats de dona i incorporant-se així a una banda de música femenina. Allí coneixen a la sexy i ingènua Sugar Kane.   Així comença aquesta imprescindible comèdia, una de les famoses - i millors- de la història del cine, amb una curvilínia Marilyn en estat de gràcia. Wilder s'arrisca amb una història que, de no haver sigut tan genial, hauria vorejat el ridícul. Cada escena és més bona que l'anterior .  
 Hi ha sentències difícils d'oblidar, com la del final de la pel·lícula, línea que ja es troba en la història gran d'aquest art. En el títol original  (Some Like It Hot") tenim una doble significació, doncs al dir "Alguns ho prefreixen calent" no només es parla en sentit picaresc de la sensualitat i sexualitat que desborda la pantalla, sinó també del tipus de música que executa l'orquestra de senyoretes, variant del jazz denominada, precisament, "hot".
  "Ningú no és perfecte" però si algun director de cine ha assolit  la perfecció és , sense cap mena de dubte, Billy Wilder.