Ho tornava a posar tot en ordre i esperava, amb els ulls clucs, l'arribada de la son. No era gens fàcil. Pensava i recordava. Recordava i pensava. Perquè els gossos de la memòria no li clavaren massa les dents reflexionava sobre la història que contaria a la colla l'endemà. Quina seria i com l'havia de contar, en quins moments caldria anar a poc a poc i en quins altres l'acció havia d'emprendre el vol deixant els oients bocabadats.
I passà l'estiu i la colla va començar a anar a escola i com tenia fred començà a encendre el foc. El vent, de nit, bufava fort i feia tremolar les flames de la llar com a ella li tremolaven mans i cames.
De totes formes tot i que a l'hivern no tinguera companyia li agradava. Tenia la mar, el foc i "li plaïa l'ordre, la netedat i el silenci com als gats i els filòsofs escolàstiscs". Frase que devia a l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga.
Els dies transcorrien sense aldarulls només que cada dia era una mica més vella. Tanmateix de sobte un matí en alçar-se va notar
que alguna cosa havia canviat. No se'n recordava de res. Havia perdut la memòria.
Aquell mateix dia va decidir morir-se, l'única cosa que no se li va oblidar. Quan es va fer fosc es llevà la roba d'abric i canvià el llit pel balcó.
La zona on vivia era bastant càlida però era molt velleta i es va morir de fred, tota arraulideta com un menut ocell.
The End
notar
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario