És possible que el topònim de la població tinga el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum. Seria, en aquest cas, una etimologia paral·lela a la del Vendrell, amb mercat els divendres. És aquesta etimologia la més acceptada actualment entre els especialistes en onomàstica.
La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial dins del sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol, rebent el sobrenom de "la Manchester catalana".
Encara avui en dia es poden veure nombroses xemeneies i vapors, una part dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea del Jovent.
Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara hi és present . Tanmateix per la que és més coneguda avui en dia és per una entitat bancària que porta el nom de la ciutat.
Aquest banc fa poc organitzà unes conferències en les que uns científics havien de contestar l'interrogant de "Quant anem a viure?". Un tema molt interessant, sens dubte, però jo els faria una altra pregunta o millor dit dues en una "Com i de què anem a
viure?"...
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario