No sé pas quants anys
em queden per a viure
quants entrebancs
em resten al front.
No sé pas com seré
quan la vellesa m'envolte
amb cadenes d'hores i dies.
Qui sap si perdre
la voluntat de lluitar
Qui sap si perdre
l'afany de saber.
Potser els cabells
siguen tots blancs.
Potser tinga el geni
molt més curt.
Passar pot temps i temps
esquinçant remembrances
amb la seua petja impàvida.
N'hi ha una que perdurarà
mentre el meu cor bategue
i els pulmons tinguen aire
per a poder seguir alenant
només tinc aquesta seguretat
tinc aquesta certesa tan sols
sempre m'acompanyarà,
mentre em dure la vida,
la imatge del teu rostre
quan a la vora del foc
les flames l'il·luminaven
I fora
mullava camps i anhels
la pluja.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario