LA VELLETA I LA MAR

Això diu que era una velleta que vivia a la voreta del mar. La seua casa era menuda, com ella, però no li mancava de res. Fins i tot tenia un pati on hi cabien una parra, una llimera, un gesmiler i un pou d'on treia l'aigua per a regar les plantes.
 La casa només tenia una alçada i un balcó que era el de la cambra on la velleta dormia o més ben dit es gitava perquè dormir dormia molt poc. Tenia els cabells completament blancs i una mica dels dolors propis de l'edat però no era per desesperar-se, l'única cosa que la fastiguejava de debò era la cama dreta, feia molts anys que li feia mal, sobretot quan feia calor. Ara necessitava l'ajuda d'un bastó. També en tenia un altre de dolor que el pas del temps havia mitigat però no se n'havia anat del tot . Sempre havia pensat que quan fos vella viuria amb una altra persona a la voreta de la mar. Tanmateix s'acostumà a romandre sola, acompanyada pels records i per històries que havia après.
 La seua vista no havia estat mai molt bona i els estralls de l'edat  no havien ajudat massa. Per aquesta raó ella que havia estat  llibridinosa i llibrívora en aquest temps li costava molt llegir però no havia perdut la memòria,era qui li feia compnyia sobretot de nit perquè de dia s'entretenia bastant. S'alçava de bon matí desdejunava fruita i cafè  (no li feia molt de cas al metge) i després passejava i aprofitava per  comprar alguna cosa. No en necessitava moltes. No anava molt de pressa però com tampoc en tenia li donava temps de fer-ho tot.
 I els dies d'estiu a poqueta nit sempre tenia una cita : una colla de xiquets i xiquetes acudien a sa casa per a que els contara històries mentre es menjaven el berenar-sopar. 
 S'asseien en cadires de boga formant un cercle davant de la cadira de repòs on ella era asseguda i començava : Això diu que era...

CONTINUARÀ...