La Donació de Constantí és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident.
L'autenticitat del document ja va ser posada en dubte durant l'Edat Mitjana; però va ser l'humanista Lorenzo Valla qui l'any 1439, durant el pontificat d'Eugeni IV, publicà un breu text , el "De falso credito ementita Constantini donatione" demostrant, a través de l'anàlisi lingüística del text , que el document de la pretesa "Constantini Donatio" no podia estar datat al voltant de l'any 300 i, al capdavall, era un frau de la Cúria romana.
Sobre aquest document fa poc que he llegit una anècdota que vull compartir amb vosaltres : trobant-se en conflicte la República de Venècia i el papat, el Pontífex li digué a l'ambaixador de la Serenissima que desitjava veure l'acta o escriptura per la que els venecians es consideraven amos del Mar Adriàtic.
El diplomàtic, sense immutar-se, va respondre : Santedat, es troba al dors de la donació feta per Constantí a l'església romana.
No comments (del llatí , no de l'anglès. No confonguem)
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario