Fa,fa molts anys
tant que es perd
a la nit del temps
era interna en un col·legi
de monges, no cal ni dir!.
Un amic dels seus pares
anava qualque diumenge
quan aquestos no podien
a treure-la d'aquell indret.
Sempre anaven al mateix lloc
perquè a tots dos els agradava
passar una bona estona al port.
El matí s'esmunyia lentament
entre roques, gavines i vaixells.
Narrador insuperable de succeïts
li contava històries de tota mena
que ella, de bon grat, escoltava.
Quan va fugir de la trista escena
enmig dels retrets, no ho oblidarà,
ell, somrient, li donà l'enhorabona.
Després cadascú anà per una sendera
fins que ell morí a la ciutat de l'altiplà
portaren el seu cos per a soterrar-lo
prop de la mar, com havia demanat.
Ella no va assistir a les exèquies
entre roques, gavines i vaixells
recordà, donà gràcies i digué adéu.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario