BON PROFIT !

D'acord amb la mitologia grega el Tàrtar és un profund abisme usat com una masmorra de sofriment . Nom que aplicaren de seguida a aquelles hordes salvatges que tanta paüra els infonien. 
 D'ells procedeixen aportacions culinàries com la salsa tàrtara i el filet tàrtar. A més a més, segons sembla, foren també ells els que van inventar l'hamburguesa en picar els talls de carn de baixa qualitat per fer-los més digestius.
 En el segle XIV es va popularitzar a Alemanya aquesta forma de preparar carn afegint-li espècies i, com no podia ser d'altra forma, a Hamburg va rebre el nom de filet hamburgués. D'ací es va difondre entre els emigrants alemanys que el portaren a Estats Units cap el 1880, a on ja es coneixia com hamburger a seques.
 A l'Exposició de San Lluís de 1904 entraria en col·lisió amb el sandwich, passant a servir-se com a menjar informal dintre d'un panet, costum que imposà el comte de Sandwich, ministre d'Afers Exteriors d'Anglaterra, tan aficionat al joc que per no abandonar la partida s'alimentava a base de talls de carn i formatge entre llesques de pa.
  Al llarg dels anys vint del segle passat l'hamburguesa anà imposant-se als Estat Units, tanmateix el pas definitiu va tenir lloc el 1954 quan a un venedor de picadores-batedores li cridà l'atenció que un menut restaurant californià situat a Sant Bernardí i regentat pels germans McDonald li encarregara huit dels seus aparells. La curiositat el portà a visitar-los per comprovar per ell mateix quin era el secret del seu èxit i prompte se n'adonà del potencial que allò tenia amb una gestió adequada. Els va oferir associar-se i així es va iniciar una fulgurant operació expansiva que començà quan es va inaugurar el 1955 el primer McDonald's d'aquesta nova etapa a Illinois que avui en dia és un museu.
 Un museu creat el 1955 és per a la nostra consciència museística europea com una contradictio in terminis.