L'ESCUMA DEL CAFÈ AMB LLET

Una de les parts més delicades del cos és, sens dubte, el cap
per això cal cobrir-lo i protegir-lo del fred , de la pluja , dels colps. Per aquestos és molt importat quan es circula en moto o bicicleta portar casc ; quan fa fred o plou ( o les dues coses alhora) les peces d'abric van proveïdes de caputxa. Quan aquesta és menuda i de color roig  sempre recordem  el conte popular europeu del qual existeixen nombroses variants, però en totes hi són la Caputxeta, la mare (quina ocurrència enviar la xiqueta sola pel bosc!), l'àvia (quina idea viure tan allunyada!), el llop i el llenyataire o el caçador
segons les versions.    

 Ara deixem els contes a una banda i rescatem la història (just al contrari de "L'home que matà Liberty Valance).  Cap al 1520 alguns frares franciscans, desitjosos de tenir una vida més contemplativa i observant de la regla original, es van retirar a viure com a eremites. Dirigia aquestos frares Matteo da Bascio, al qual la Inquisició va perseguir perquè havia abandonat l'obediència del seu convent per iniciar un  nou tipus de vida. 
 Matteo i els seus companys van trobar suport entre l'ordre dels camaldulesos, raó per la qual van incorporar al seu hàbit la caputxa punxeguda que portaven aquestos i per això són coneguts com frares caputxins. 

 Ja en el segle XX va sorgir a Itàlia un tipus de cafè amb escuma blanca i ruixat amb canyella que coincidia amb el color de l'hàbit de l'ordre d'ací el nom del famós "capuccino".