Res et mou l'interés
i subratlle amb dos
línees negretes res.
El que t'agradava abans
ara et deixa indiferent
et costa fins alenar
la vigília no s'acaba
i si dorms, poc i mal,
ben agre el despertar.
El neguit inesgotable
perquè has oblidat del tot
com era sentir-te a gust
només xerrant amb algú.
Quedar-te en un racó
a ser possible ben fosc
i plorar , plorar , plorar
fins que no resten llàgrimes
ni per plànyer aquest mal.
Els dies no tenen pressa
i tu sols vols que passen
per poder eixir del pou
negre, raspós i abismal
on ha precipitat la vida,
la teua i la dels voltants.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
Cóm és Rosa que he plorat llegint-te el bell poema, cóm és que he plorat, amiga?
ResponderEliminar