Era un dia net i clar,
com la cançó de Llach
quan em vares dir adéu.
No em vas estalviar res
fins i tot vas pronunciar
la fórmula canònica
i trencamental
que no manca en cap
tràngol d'aquesta mena.
"No vull fer-te mal
seguirem com amics
però l'amor que sentia
s'ha acabat i no anirem
mai més junts de la mà
per la senda de la vida.
Veuràs que després
et passa amb el temps
(quin gran taumaturg!)
l'estima que per mi tens".
Sentia les paraules
i no les escoltava
l'únic de cert que sabia
era que em deixaves
sense tu,
sense alé,
sense futur,
sense afany
caminant d'esma
durant molts anys
amb solitud imprevista
per la senda de la vida.
Era un dia net i clar
perquè bufava ponent
quan em vares dir adéu.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
Cóm em commou, Rosa, la teua poesia, gràcies per compartir-la
ResponderEliminar