Punica granatum

 Llavors hi havia pocs camps
amb sèquia al costat
però quan en tenien,
a la seua vora
creixia un magraner.
Fruit vermell,
fruit alfabètic,
fruit dels déus
i també monoteista.
D'una descripció,
acurada i exquisida,
n'és l'autor
-fent honor al seu nom-
un frare del segle XVI
per tal d'introduir-nos
al símbol de la fe.
I la Bonet, la de les Illes,
l'invocà obert, mentre alenava.
I jo, quan he passat més de la meitat
del camí de la nostra vida
i espere no trobar-me en una selva fosca,
evoque els magraners del Pla de Massalet,
quan l'aigua era tan estranya
als camps del meu poble
com els automòbils als carrers
i els electrodomèstics a les llars,
on l'hivern s'encenia el foc a terra
i a l'estiu s'obrien portes i finestres
perquè entrara el llevant
i la casa romania tancada i barrada
quan bufava el ponent
això sí, amb la clau al pany.