Eucalyptus sp

 Hi havia un temps
en què el xiquets
en teníem per a jugar.
Aleshores dir barranquet
era esmentar el paradís.
En ell ens perdíem
i podíem ser-ho tot.
Les hores passaven
sense adonar-nos-en
acompanyats pels joncs, per les pedres
i pels humils tolls d'aigua,
memòria d'una tronada d'estiu.
Abans de tornar a la casa de camp,
seíem, cansats i feliços,
davall d'un eucaliptus
remelant les peripècies del matí.
Sense oblidar-nos el comentari
de l'aventura més gran.
Una vegada, en un cova propera,
una rata-penada
aletejant sobre nosaltres
ens va ungir de misteri.
No ens feia por recordar-ho
perquè l'arbre remeir,
provinent d'un altre hemisferi,
ens cobria.
Encara no ho sabíem
i ja érem nominalistes.