Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
viernes, 26 de abril de 2013
A L'INREVÉS
Segons l'Evangeli de Sant Joan : "En el principi fou el Verb" és a dir la paraula. Molt de temps després va arribar la imatge, això sí, estàtica. Passaren anys i segles fins que, concretament al XIX, els germans Lumière la convertiren cinètica.
Els primers films, realitzats per Louis, eren simples fragments de la vida quotidiana, avui els denominaríem documentals, com "L'eixida dels obrers de la fàbrica" a "L'arribada d'un tren a la ciutat". Tanmateix no va ser cap ciutat francesa la que es convertiria en la Meca del nou descobriment sinó un districte de Califòrnia, situat a l'àrea metropolitana de Los Angeles.
En els primers anys del segle XX una sèrie d'industrials independents es van establir a Hollywood i a continuació els productors més importants van instal·lar els seus estudis perquè els terrenys aleshores eren molt més barats que en la costa Est.
No deixa de ser curiós que persones pertanyents a dos cultures tan hostils a les figuracions icòniques, com eren la calvinista i la jueva foren les grans fundadores de l'imperi de la fàbrica de somnis a través de les figures en moviment.
I a Hollywood "En el principi fou la imatge" i poc després arribà la paraula a través dels llavis d'un cantant de jazz.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario