Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
miércoles, 24 de abril de 2013
L'AVENTURA DEL CACAU
L'origen de l'arbre del cacau, el nom científic del qual se li deu al naturalista Linneus (Theobroma cacao) i significa aliment dels déus, cal buscar-lo en la cultura maia, possiblement fa més de dos mil anys.
En aquesta cultura precolombina se li donava un gran valor a les llavors d'aquest arbre, que eren utilitzades com a moneda de canvi i també, descobertes les seues excel·lents qualitat nutritives, com aliment.
Els asteques continuaren i milloraren el treball dels maies. Amb les llavors del cacau van elaborar una beguda de fort sabor que infonia vitalitat i energia a qui la ingeria. En la seua cultura el cacau tenia origen diví i per això es considerava aliment dels déus, reservant el seu consum als reis i alts dignataris.
Colom fou, a l'any 1502, el primer occidental que entrà en contacte amb el cacau, ja que els indígenes li van oferir unes llavors com obsequi. Tanmataix el vertader descobridor va ser Hernán Cortés, que provà l'any 1519, el xocolatl, que li va oferir Moctezuma en got d'or, quedant sorprés per la seua riquesa aromàtica i de sabor.
A més el conqueridor de l'imperi asteca pogué comprovar de primera mà l'alt valor nutritiu d'aquella beguda, ja que els seus soldats podien ressistir un dia de marxa bevent només una tassa de xocolata.
A poc a poc el cultiu del cacau es va anar estenent prt les diferents possessions espanyoles al Nou Continent. I no cal dir que tampoc tardà en arribar a la Península Ibèrica. Segons sembla els introductors foren uns frares que viatjaren amb Cortés i que van enviar unes llavors de cacau (junt amb les instruccions per a la seua preparació) a l'abat del Monestir de Piedra, prop de Calatayud. En aquest indret s'elaborà la primera xocolata d'Espanya.
El consum del cacau al nostre país va anar creixent, sobretot des del moment en què l'Església considerà que la seua ingesta no trencava les estrictes normes del dejú, i també perquè la monarquia espanyola es va inclinar ràpidament per aquest com un dels seus aliments preferits.
TO BE CONTINUED...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario