Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

jueves, 25 de abril de 2013

L'AVENTURA DEL CACAU II


 De la Cort espanyola el cacau va passar a tot Europa degut a que les diverses infantes hispanes- casades amb membres de diferents Cases Reials del Vell Continent- se l'emportaven per al seu consum alló on anaven.

 Una d'elles, probablemenmt la més famosa, va ser Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV i casada amb Lluís XIV de França, el Rei Sol, qui va introduir el cacau a la Cort de Versalles.
 Per cert que els francesos preferien beure la xocolata molt líquida, en contra de la tradició espanyola que el considerava més bo quant més espés.
 I van ser les dames franceses les que amb una expressió familiar : -"bon, bon"- batejaren els trossets de xocolata perfectes per a degustar a qualsevol hora.

 A l'any 1659, quan ja feia temps que la xocolata s'endolcia i perfumava, es va obrir la primera tenda de París dedicada a la venda del producte. A mitjans del segle XVIII apareix la primera màquina hidraúlica per a triturar el gra de cacau. El 1828 Conrad Van Houten inventa una premsa per a separa la mantega del cacau donant origen al consum del cacau en pols. Poc després, el 1847, una firma britànica , Fry & Sons, produeix les primeres pastilles de xocolata, quedant per al suís Daniel Peler al glòria, el 1875, de fabricar la primera xocolata amb llet, gràcies a les innovacions en el tractament d'aquesta realitzades per Henri Nestlé.

 Quatre anys després Lindt inventa una tècnica per a millorar la textura i l'aroma de la xocolata.

 I la pregunta és ¿com fou que els qui portaren la xocolata a Europa no se n'aprofitaren?...      

3 comentarios:

  1. Què bo, Rosa... La xocolata i tots els textos...

    ResponderEliminar
  2. Igual que a l'actualitat els cacaos..... cap a l'extranger abans França ara alemanya

    ResponderEliminar
  3. Jo de "afrancesada" poc, a mi la xocolatada en aigua.....com va dir la nostra Katerine Hepburn " lo que ves delante de ti, amigo mío, es el resultado de toda una vida de chocolate".....un gust

    ResponderEliminar