No digueu més
Un dolor no pot caminar,
La pluja mullava
I no apressava el pas.
Era a la platja.
Quant li hagués agradat
Tenir un vòmit de records
I restar amb el cervell buit
Com si fos un desert!.
Remor de mar i de pluja,
L’única companya.
Era a la platja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario