Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

viernes, 27 de mayo de 2011

DEL AMARILLO AL GROC

Al fetge es poden distingir dos estructures perfectament diferenciables a simple vista : el fetge pròpiament dit i la vesícula , un receptacle en la seva cara inferior , en forma de petita bufeta, a on s’acumula la bilis , un pigment que avui sabem que compleix un missió important en el procés digestiu dels aliments.
La bilis és una substància de color groc més o menys intens i un sabor molt amarg. Precisament la paraula castellana “amarillo” té el seu origen etimològic en eix sabor : la paraula llatina “amarellus” és un diminitiu de “amarus” , amarg, és a dir significa amarguet.
 I, sens dubte, ara us preguntareu d’on procedeix la paraula per a designar aquest color en la nostra llengua.: groc ve de “crocus” que es com es coneixia el safrà en l’Imperi romà.    

No hay comentarios:

Publicar un comentario