El meu esguard menut
Era ple de camps d’oliveres.
Aleshores jo no sabia
Que era un present
De la deessa d’ulls de mussol
Als habitants d’Atenes.
En aquell temps, ja tan llunyà!,
Malgrat la meva ignorància
Del que tenia al davant
Era un arbre mític,
Sempre m’agradava veure’l
Sobretot quan el vent
El tremolava
I barrejava
Verd, gris
I argent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario