En 1890 William James va escriure en la seva obra “Principis de psicologia” : Si fóra possible físicament, no es podria concebre càstig més diabòlic que soltar algú en la societat i que passara absolutament desapercebut entre tots els seus membres. Si ningú girés els ulls quan entrem, contestara quan parlem o si a ningú li importara el que deiem, si les persones a les que ens trobem “ens feren el buit” i actuaren com si no existirem, no tardaria en envair-nos una desesperació furiosa i impotent i , en comparació, la tortura física més cruel seria un alleujament.
La meva mare no va nàixer a Boston ni era psicòloga però sempre li he sentit dir : A tot el món li agrada que li facen cas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario