Segons un escriptor gironí :
“Els xiprers creuen en Déu”.
D’acord amb un altre castellà:
Això és més fàcil de constatar,
“L’ombra del xiprer és allargassada”.
Un poeta serè de Santander
Cantà la serena malinconia
Del dreçat xiprer de Silos.
Un amic ens va deixar un llibre:
“Xiprers cap al ponent”.
Ara reposa, en pau, entre ells.
La majoria de persones
Els associen als sepulcres.
Des d’ací reivindique
La tradició mediterrània dels xiprers:
Són símbol de benvinguda i hospitalitat
Alhora que protegeixen del mal vent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario