Es denomina “incubació” d’una malaltia al període que transcorre entre el moment en què es pateix el contagi – per aquesta raó el terme s’aplica, sobretot, a les infeccions- i aquell en que es manifesten els primers símptomes d’aquesta. Tanmateix la paraula “incubació” té un origen molt anterior al coneixement de les malalties infeccioses ; es remunta a la Grècia clàssica, uns quants segles abans de la nostra Era, i significa “somni en el temple”.
Els sacerdots d’Esculapi , déu de la Medicina, li van erigir temples per tota Grècia. Allí es veneraven les serps sagrades, símbol de la deïtat. Encara avui l’emblema de metges i farmacèutics es troben presidits per una serp : en el primer s’enrotlla al voltant d’un bastó i en el segon ho fa sobre el peu d’una copa.
D’aquells temples el més famós era el d’Epidaure , a on acudien en pelegrinatge malalts dels llocs més recòndits. Els edificis dedicats al déu metge s’alçaven en llocs semblants als que nosaltres coneguem com balnearis.
Els malalts arribats fins la porta del temple havien de passar per un minuciós interrogatori i reconeixement pels sacerdots.
Una vegada purificats els malalts eren admesos a l’interior del temple. En ell passaven la nit arraulits davall l’estàtua del déu i durant el son (incubació) la deïtat els guariria o, almenys, els revelaria els mitjans per tal d’assolir el guariment del seu mal.
Com podeu comprovar la història de les paraules és una font inesgotable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario