Més que un arbre és un arbust.
Perd la fulla, d'un verd brillant
amb el marge finament dentat,
quan arriba l'entretemps
i a la primavera
-entre abril i maig-
apareixen en grup
les menudes flors
donant lloc al fruit
quan setembre cau.
L'historiador Herodot
ja el mencionà. A Roma,
l'antiga per descomptat,
es feia servir als temples
que honraven la Prudència.
Virtut que fa un temps
nosaltres menyspreaven.
Sobretot quan quedàvem
a l' hort per a menjar-nos
un munt de gínjols rogencs.
A voltes , per descomptat,
empassàvem un pinyol
però no ens feia cap nosa
érem amics i cosins
i les branques de l'arbust
les remenava el ventíjol
de la tarda.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario