És una planta perenne
que s'enfila cap amunt.
L’ombra no li agrada gens
i així li ha de batre el sol
perquè cresca exuberant.
D’un verd intens les fulles
s’allarguen de forma oval
amagant la llenya fosca
d’aquest arbust tan fragant.
Moltes cases del poble
en solen tenir al corral,
altres,al jardí de davant.
A la primavera comença
entre amigues i veïnat
el bescanvi dels esqueixos
a veure quin creix més alt.
Ací, com quasi no neva,
per comparar la blancor,
el llenguatge del carrer
utilitza com a exemple
clar que sí! la seua flor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario