Els ulls s'han acostumat
a les llàgrimes
com les mans al mocador.
El cap s'ha habituat
tant al neguit
com els nervis
a la fractura.
Tant de plor,
tanta cabòria
tanta discòrdia
Per què?
Per qui ?
Em retornen
a la ment
de seguit
les paraules
de Pizarnik:
"No puedo más
de no poder más"
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario