En aquestos anys que ens manquen tantes coses n'hi ha una que tots en tenim de sobres : raó;  fins i tot un diari del tea party nacional la porta en la capçalera. De totes formes no és que aquestes siguen un prodigi de la inventiva. Tant se val que els periòdics  hagen esta fundats en els segles XIX, XX o XXI. En ells podem trobar des del nom comú que se li dóna a la civilització humana, el sinònim d'un estat nacional, un punt geogràfic, la divisió territorial espanyola, ser-hi en el punt més avançat o fent gala d'una inmaginació desbordant titular-lo de forma pleonàstica.

La meua capçalera favorita és la d'un diari de la ciutat italiana de Bolonya  “Il resto del carlino”.  Aquest títol al·ludeix , encara que de manera molt sofisticada, a la moneda amb la que s’adquiria el diari. El preu estava relacionat amb el dels populars purets toscans que es fumaven en els cafès i salons de l’època. 

 Un cigar costava huit cèntims i el comprador solia pagar amb una moneda de deu, coneguda popularment com “carlino” en la zona bolonyesa , per tant l’estanquer li tornava dos cèntims. 
Un espavilat editor de Florència va decidir publicar un periòdic sota el títol “Il resto del sigaro " literalment  la devolució del que es pagava per un puret establint el preu en eixos dos cèntims que sobraven dels 10 del carlino. 
 Els impressors de Bologna l’imitaren però van decidir anomenar el periòdic “Il resto del carlino” per a donar a la publicació una identitat local. El resultat va ser , que per 10 cèntims u podia fumar-se un toscà i llegir un diari  de huit pàgines còmodament assegut en qualsevol dels cafetins de la ciutat en els que es comentaven les notícies, es discutien les opinions i es forjaven les conspiracions polítiques o literàries.
 È VERO E BEN TROVATO...anche