"Del sentimiento trágico de la vida" és un dels més destacats assajos filosòfics de Miguel de Unamuno, publicat el 1912. Sota la influència de Soren Kierkegaard i de San Ignacio de Loyola, entre d'altres, qui fóra eximi rector de la Universitat de Salamanca fa una profunda incursió en la problemàtica existencial de l'home contemporani, distanciant-se radicalment del Motor Immòbil aristotèlic i afirmant la necessitat de creure en un Déu personal. 

 Malgrat les anteriors línees no vaig a fer avui una anàlisi sobre aquest obra sinó a contar-vos una anècdota sobre el tema que va ocórrer entre un bisbe i un ministre de Franco.
 El bisbe era Enrique Pla y Deniel i també fou procurador en Corts i membre del Consell del Regne. El poble el coneixia com "Sa Menudència" perquè va nàixer a Barcelona i no va crèixer en cap lloc.
Gabriel Arias-Salgado va ser , des de 1951, ministre del recent creat Ministeri d'Informació i Turisme fins 1962 en què fou destituït pel tractament que va fer que donara la premsa al IV Congrés del Moviment Europeu, denominat despectivament "Contuberni de Munich" , cosa que va atraure sobre el franquisme fortes crítiques de tot Europa.
 Pla y Deniel li demanà al ministre, encarregat de la censura,  que fera desaparèixer "El sentimiento trágico de la vida". Després el ministre comentava amb els col·laboradors : El bisbe no té ni idea del poder d'un polític. Com puc fer jo desaparèixer un sentiment tan arrelat en l'ànima espanyola?.
Arias-Salgado havia nascut a Madrid però sembla que no es va informar en cap lloc.