Avui he sentit una complaença especial perquè , de casualitat, he fet un descoberta molt curiosa. Es tracta de l'etimologia de la paraula "versos". Aquesta procedeix de la forma en què la tinta quedava sobre el papir , de la mateixa forma en què els animals deixen la terra quan la llauren. És a dir en el seu origen "versos" eren els solcs que anava deixant el forcat.
"Jo com només tinc mots
els aniré escampant
per les línees del bloc
com fa el llaurador
pels solcs dels camp
amb les llavors"
Aquest poema el vaig escriure a finals del mes de juny i ara, principis d'octubre, me n'assabente que el que jo creia un símil , jas vers!, era, ni més ni menys, que un boomerang.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario